Estrenem estris per a què tingueu ben present aquest blog, el teu blog, mentre navegueu:- nou forum polític d'opinió
- reactivació de l'Agenda d'activitats del poble
- ampliació dels links del nostre poble
- nou espai sobre els blogs més joves del poble
- nou espai "contactes de Castelldans" amb un llistat dels serveis municipals
- cercador de treball
- nova secció SUMA-T'HI !
- espai de JOCS on-line!
- rellotge per a què no se'ns cremi el menjar o arribem tard a classe o amb la cita amb els col.legues!
Moltes mercès a tots i a totes per SEGUIR-NOS! Vosaltres ens feu millorar contínuament!
Aviat...
Més transparència política on - line!
Visca la transparència i el debat polític a la xarxa!
15 comentaris:
Benvolguts,
valoro la vostra estratègia de pacte com a molt negativa i, fins diria, escandalosa. El símil del futbol em sembla pobre i no pot ser que, a aquestes alçades, enganyi encara algú. Si ho he entès bé, allò que proposeu és que, davant de l'immens desastre dels últims anys, el millor (per mirar d'arreglar-ho, entenc) és treballar just amb aquells que l'han propiciat. Em deixa perplex que algú gosi enarborar la bandera de "l'aire nou" i del "nosaltres posarem seny" amb tota la tranquil·litat del món, tot pactant amb aquells fa vuit (!!!) anys que manen (i de quina manera!). Si es volen aires nous, doncs aires nous de debò i confiança en el partit que ha guanyat les eleccions. Això de primer i per principi. Dubto que aquest voluntarisme futbolístic de què féu gala serveixi per doblegar la fèrria voluntat "deconstructiva", la voluntat de no escoltar irresoluda de l'alcalde que haurem de patir uns altres anys.
Això sí: us felicito només per una cosa, prou significativa: pel fet que hagueu creat una pàgina web en què es pugui opinar lliurement. Ja era hora!
Salutacions cordials.
A qui ha iniciat aquest fil:
bé, aquest és el teu parer i és, com tots, respectable. Això sí, permet-me que discrepi en un punt, quan dius allò de
'confiança en el partit que ha guanyat les eleccions. Això de primer i per principi. '
Em sembla que això no va així, company/a (i ens agradarà més o menys, però la cosa ens ha vingut donada d'aquesta manera).
Resulta que en aquest sistema obtenir el major nombre de vots no duu implícit haver guanyat les eleccions. Podríem discutir si és èticament reprobable que així sigui, però el fet és que les forces polítiques -en aquest cas més m'estimo parlar de grups- obtenen, a través de les urnes, la legitimitat per buscar suports i aliances amb altres formacions si no han aconseguit la representació suficient per governar en solitari (que deu ser el més similar a 'guanyar' les eleccions, no?)
Imagina (ja sé que és molt imaginar) que a unes hipotètiques eleccions al Parlament ERC treu quatre escons, Iniciativa tres i Falange dos. Resulta que Iniciativa i ERC no poden posar-se d'acord de cap de les maneres. Què hauria de fer Falange, donar suport a ERC 'de primer i per principi'? Per quins set sous?
Al final, a efectes palpables, tot queda reduït a una simple qüestió aritmètica... i per les raons que sigui el resultat definitiu no ha estat el que esperaves. Què hi farem?! Quan es prenen aquestes decisions és impossible contentar tothom així que caldrà confiar en que ha estat degudament meditada perquè, si vénen mal dades, els tocarà el rebre per totes bandes ( al cap i a la fi, ningú obligava a pactar amb ningú).
Jo també vull felicitar-los, no només per haver obert aquest blog, sinó també pel coratge mostrat tant per presentar-se com per l'assumpció de responsabilitats.
Donem-los una mica de coll, i confiem que no sigui arrencada de cavall i parada de ruc.
Salut!
Benvolgut / uda,
gràcies per la resposta. De tot el teu / seu missatge, el que més m'interessaria aclarir o que aclarissis / aclarís o que algú altre aclarís és el punt en què dius / diu "per les raons que sigui", si és que això és possible. Ja se sap que una cosa aital és tasca difícil d'esbrinar per a la ment benvolent i naïf dels / de les qui s'interessen pels entramats complexos de la política i dels mecanismes mentals que mouen els "negociadors de pactes" a prendre una o altra decisió.
Tens / Té tota la raó del món, faltaria més, quan dius / diu que, en la nostra ben aimada democràcia (si m'ho permets / permet) allò que compta és l'aritmètica. És clar que sí. Tanmateix se m'antulla que la CiU castelldanenca no és pas un partit parangonable amb la Falange, oi? És que la mostra il·lustradora i alliçonadora del que és la democràcia a partir d'una hipotètica i poc probable composició del Parlament a Catalunya m'ha deixat garratibat/ada. I ja la mateixa comparació de l'ajuntament d'un poble amb tot un Parlament no ha estat menys inefable encara.
I que les negociacions del nouvingut (i benvingut, faltaria més) partit, la transparència de les quals són l'emblema estel·lar del seu blog, hagin conduït al desgraciat resultat del present (segons el meu parer, massa naïf pel que es veu), no deixa de ser quelcom absolutament escandalós, si atenem, d'una banda, al fet que, durant les eleccions, el partit que acabà esdevenint clau de volta, es va lamentar profundament i en més d'una ocasió de la penosa gestió de l'equip de govern dels últims anys (i en especial de l'alcalde). I de l'altra, si tenim en compte la metàfora de l'aire nou que tant ens han volgut fer capir durant la campanya i, després, en el blog.
Torno al meu missatge anterior, que ha merescut la teva / seva benvolent atenció. Sí, és cert: "de primer i per principi" era massa altisonant, fruit sens dubte d'una pruïja sobtada en llegir el blog i el que s'hi deia. Volia dir-hi, en efecte, que -per una simple qüestió d'aritmètica, així de trist- el partit que més vots havia obtingut havia de ser considerat en primer lloc, abans que cap altra opció. És evident que davant de la freda aritmètica els homes (vull dir els éssers humans) perden potser quelcom de la seva essència categòrica. Sempre, oh santa innocència, havia cregut que abans dels números cal atendre les persones i llur ésser complex i meravellós. Què hi farem. Vet ací el punt essencial que m'antullava com a més destacable del meu missatge (i perdona / perdoni'm tanta paraula): l'escàndol de l'elecció d'un alcalde que ho ha fet malament. D'alguna manera, te m'anticipes / se m'anticipa en les terribles paraules quan dius / diu "si vénen mal dades"... És que les "mal dades" ja no hi eren i de quin calibre?
I torno, perquè també volia ser essencial en el meu missatge, al punt dels símils futbolístics. No s'hi val a explicar quelcom tan greu com l'elecció renovellada de l'inefable alcalde a través de comparacions futbolístiques i d'un voluntarisme sospitós.
Deixa'm / deixi'm, des de la meva senzilla posició d'espectador/ora, des del meu pensament naïf i benvolent, que aixequi tan sols una guspira de sospita sobre aquest entramat futbolístic.
Què trist, no, que tot quedi reduït a l'aritmètica? Sí, certament. El nostre ajuntament, ho podem dir amb veu forta, és un ajuntament reduït a l'aritmètica. A una aritmètica autocomplaent. I no només a l'aritmètica dels vots, em temo...
Salut i enteniment!
Seguint al que replica i inicia aquest fil, només afegir:
-Deu n'hi dó el recargolament rococó, pèl deconstructiva, pèl fosca, que no sabem pas que amaga sense conéixer a la gent d'aquest el nostre blog (no en tens sr/a anònim ni remota idea de com sentim i respirem, perque molt em temo que és el teu tarannà)
-quin allunyament més immens de la realitat del poble, vostè on viu? S'hi esforça per saber `com respira el poble? S'hauria de preocupar perque deu viure en un altre planeta amb tots els meus respectes... Si vol en parlem! Em preocupa força aquest desenfocament de la realitat.
-em torno a oferir que contactis amb nosaltres a kastelldans07am@gmail.com i posem fil a l'agulla si tan et molesta el nostre blog alhora que ens felicites.
-una cosa és transparència sr.meu i l'altra que desviscerem la nostra estratègia de poble, això és un blog no la revista Sapiens, tan debò tinguéssim prou nivell per tothom qui ens llegeix, no podem demanar més de moment...
A reveure!
Nois tranquils, sabem com respiren aquests de CIU, no us preocupeu..
Jo estic content perque vosaltres m'hi feu estar, i no feu cas d'aquestos comentaris que nomes volen desprestigiar, no se'n sortiran.
Tots sabem com son, els uns i els altres i vosaltres els esteu despertant!!
Estic encantat de passejar pel poble ultimament!!
Salut igual per tots.
Si us plau! que nosaltres no som anti-CiU, no malinterpreteu, o no ens tergiverseu, ni antiningú per dogma, intentem aplicar un seny municipalista pragmàtic pel que fa al desenvolupament del poble.
Si dels 110 vots n'hi han una, dues, tres o quatre persones que ho desaproven: demanem paciència i respecte democràtic, nosaltres respectem més que ningú el desacord o la crítica constructiva, vet aquí perque tenim a la vostra disposició aquest blog.
Ocupem l'espai que ens ha donat el poble amb els seus vots i
Volíem una llista de bloc, vam proposar a gent de CiU i gent de PM-PSC per igual anar a la llista, inclusiu de cap de llista.
Tenim col.laboradors que volen preservar la mínima independència estratègica de poble per sobre de partidismes i rancúnies i retrets personals del passat, ja pertanyin o s'adhereixin a espais polítics diversos en la resta de votacions supramunicipals: CiU, del PP, d'IC, del PSC i d'ERC, inclusiu algun d'anarquista i un parell de trotskistes romàntics...
Molts dels nostres col.laboradors van patir en les seves pròpies carns, més que alguns dels que manifesten gran decepció i incomprensió en aquest blog, la plantada una setmana abans d'unes municipals a una llista d'ERC, a més de sumes de gestions incompreses de l'equip dels darrers 8 anys a l'Ajuntament i no som incondicionals de ningú, repetim de ningú, i el pacte que hem fet ens dona un control de l'Ajuntament del 100% tot i estant amb coalició, aquest és l'objectiu que ens vam proposar, la resta son comptes xinesos.
Benvolguts de bell nou,
Sóc qui enceta el fil i us el replica. No us poseu nerviosos, per favor, no us enerveu.
Típica reacció pròpia del que hom en podria anomenar "política de la sospita", per desgràcia molt habitual en el nostre poble (com en tot poble, suposo i que els aires nous promesos, pel que es veu, no dissiparan): qui deu ser, qui pot ser que escrigui aquesta cosa rococó i desmesurada, qui hi ha darrere d'aquestes paraules malintencionades.
Ja ho deia el meu primer benvolent contestatari: el joc de la democràcia és com és. Jo hi afegiria que sobretot és una paraula -la democràcia- amb què la gent, de tots els colors, s'emplena la boca amb massa facilitat.
Em sap infinitament greu que algú de vosaltres es prengui les meves paraules com a "fosques" i "negatives" i viscerals i què sé jo. Em sembla que més clares no poden ser, a banda de la tria d'un vocabulari tirant a excessivament correcte (és que hi ha algú encara que pugui enfadar-se davant d'un text escrit en bon català? no fem riure). Jo en diria més aviat "ironia" de la intenció que el meu correu volia transmetre. Però ja se sap que això de com s'interpreten les paraules és cosa difícil de preveure. Vosaltres segurament ho titllaríeu de "cinisme", oi? Tant se val.
Potser no us ho vaig dir prou clar, perquè hi ha gent que necessita constantment rebre elogis, felicitacions i copets a l'esquena: us felicito enormement pel blog, no sé com dir-vos-ho més clar perquè us en sentiu més que cofois. Ja era hora que hom pogués opinar en la plataforma web i lliurement i, estimats meus, ANÒNIMAMENT, si així es desitja.
Dues coses greus que he detectat en la reacció inflamada de l'Oscar:
1) No has criticat ni contravingut ni un sol punt del que he dit (potser perquè no t'has detingut a llegir-ho amb calma? Potser perquè tinc raó? La crítica és un dels exercicis més constructius que es poden fer, senyor meu, mal que li pesi).
2) La teva reacció sí que ha estat visceral: "deus viure en un altre planeta", "no en tens ni remota idea de com sentim i respirem"... Et sembla aquesta la manera de voler fer prosperar el blog? El "nostre blog", perquè el blog és també dels qui hi opinen, se suposa, no? Si no acceptem la veu crítica punyent i directa, senyor meu, potser que ens anem retirant del que en diem la política, encara que sigui política local i petita.
El to, amics, el to és important.
A l'última persona que ha escrit sota l'epígraf del partit: gràcies! El teu correu sí que dóna coratge i ànim.
(I per cert, Oscar, considera'm, si et plau, una / un simpatitzant: potser per això estic més interessat / ada que ningú a seguir-vos i comprendre-us)
(I una segona cosa: no penso renunciar mai a la ironia ni al rococó tal com ho anomenaves ni al llenguatge un poc elaborat. Em sap greu si et sap greu)
Una encaixada, enteniment i salut!
tornem-hi al fil!
Com enganxa oi?
Estimat i benvolgut anònim,
Voldria aclarir-te unes paraules company anònim:
"Em sap infinitament greu que algú de vosaltres es prengui les meves paraules com a "fosques" i "negatives" i viscerals i què sé jo. Em sembla que més clares no poden ser, a banda de la tria d'un vocabulari tirant a excessivament correcte (és que hi ha algú encara que pugui enfadar-se davant d'un text escrit en bon català? no fem riure)"
Potser vas interpretar tò agresiu o visceral, no era la meva intenció cap altra que ser contundent, potser massa -et dono la raó-, contundent en definitiva.
Mai m'enfadaria amb el teu bon català ni amb la ploma del que neixen aquelles paraules, sí replicarè sempre però, signant amb el meu nom, amb la contundència que les meves aptituds em permeten.
De totes formes, he tornat a rellegir-nos i extrec un parer, el meu:
-jo he estat extremadament contundent i accepto com a les realment més acurades les que signa l'equip K07
-tu has estat extremadament punyent, matitzem-ho més, has estat tan bellament punyent...
Gràcies per la teva crítica i per la teva aportació de color en aquest blog, sense tu no hi hauria ni ritme ni intensitat, això és ben cert.
Tens raó ens felicitaves pel blog amb certa dualitat d'aroma i gust tal qual la d'un cafè irlandés, amarg i dolç d'un tast, tanmateix és el meu humil parer.
Ah! per cert és realment deliciós el cafè irlandés!
Mai he sabut de la diferència entre un cafè irlandès i un escocès, potser els confonc, si és així, disculpeu-me! Em refereixo en aquest joc d'amargor i dolçor.
A reveure!
Ara signo com a k07 perque també en formo part, gracies per les teves gracies anteriors, em fan sentir d'allò mes bé.
M'ha agradat veure't pel poble aquests dies, a veure si ara baixes mes sovint.
Cuida't company!! Ets el nostre fitxatge estelar!!
Oscar.
Benvolgut anònim/a que ha encetat el fil:
Et dono raó en què l'exemple que he posat del repartiment d'escons potser no sigui el més escaient. En qualsevol cas només era això, una situació hipotètica, i de cap de les maneres pretenia identificar-hi implícitament cap dels grups que han concorregut a les municipals del nostre poble. Sembla que no ho he aconseguit i em toca disculpar-me per no haver-ho expressat bé... així doncs, i per a que quedi clar, era només una gran exageració, una d'aquelles que es porten fins a l'absurd, en què es donava el cas que un grup hauria de donar suport a un altre totalment antagònic per a que governés "per principi". Irònic, no?
D'altra banda, el que no et puc aclarir són les raons que tu, o qualsevol altre, pugui tenir per estar a favor o en contra de la decisió que aquest grup hagi pogut prendre. Només sé els arguments que per aquí es van exposant, però no em demanis que endevini el pensament de la gent!
Salut!
Ah! a mi també m'ha agradat veure't aquests dies
Amb aquest darrer comentari ja no sé qui es qui? jeje, tinc les meves sospites
SURPRISE...
dW
bueno tan anònim anonim i ja sabeu qui sou.. no li veig la gràcia
no home no! tu pots tenir una idea però mai ho sabràs realment ni et podràs arriscar a revelar-ho!
Ara, les conjetures estan obertes i le podríem ben bé errar.
Em penso que juguem a posar, entre d'altres coses, a posar nerviós al comentarista no?
Doncs jo sí que li vec de gràcia. Un mateix creu tenir la certesa que mai podrà revel.lar de qui escriu i se l'afigura davant l'ordinador sabent que probablement se pugui endur aquest secret a la tomba jejejeje!
no entenc res, aixi ja us coneixeu els que parleu? perquè l'oscar sempre escriu amb el seu nom, i els altres no ho fem, però "m'alegro de veure't" no sé, en fi, que tireu endavant i feu coses pel nostre poble, q segur q es poden fer moltes amb molta voluntat i una bona administració¡¡
no ho sabem benvolgut/da anònim, ens ho pensem però realment no ho sabem certament!
Et pots arribar a imaginar per l'estil qui és però conjetures purament! De vegades ho veus tan clar què li voldries dir pel carrer però trencaries els regles entre cavallers penso jo!
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada