image from:
ianasagasti.blogs.com/.../la_izquierda_ab.htmlEntrevista a Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra Republicana i conseller de Governació
“L’acord de govern és relatiu i el negociem cada dia”
El secretari general d’ERC i conseller de Governació analitza el paper d’Esquerra al govern en la seva primera entrevista després de la multitudinària conferència nacional de dissabte passat
('info','avui.com','Sandra Arenas / Marta Lasalas')
Ult. Act. 27.10.2007 - 00:21 hs
El secretari general d’ERC i conseller de Governació analitza el paper d’Esquerra al govern en la seva primera entrevista després de la multitudinària conferència nacional de dissabte passat. Com està el secretari general d’ERC després de la conferència nacional?
En trec conclusions positives. Queda ratificada la línia estratègica que vam engegar ja fa uns anys: avançar cap a l’independentisme des de l’esquerra. És la primera conferència en què no prospera cap esmena, ni total ni parcial. Ara bé: una part important de la militància ens va dir “nosaltres volem més”. Hem de ser conscients que hi ha una demanda de més intensitat i hem de tenir capacitat de pressionar.
I quina és la resposta?
Que ens hi posem. La prova és que demà convoquem a Calàbria els nostres membres al govern per acordar com expliquem millor què estem fent i per què ho estem fent. Però hi vull afegir que el govern es negocia cada dia. L’acord d’entesa parla de posició catalana determinant en el futur consorci que gestioni l’aeroport. Ara el govern ja s’ha mogut i parla de majoria de la part catalana. Estem treballant per un model territorial propi, per millorar la llei d’acollida... I sense ERC no hi hauria hagut la Fira de Frankfurt que hi ha hagut. El que hem de fer és explicar millor què fem i per què.
Part de la militància demana revisar el pacte, no que s’expliqui millor què fa Esquerra al govern.
El que no farem són gesticulacions estèrils o portar un govern a una situació de tensió gratuïta. Però hem de fer un esforç per posar damunt la taula de la negociació determinats aspectes.
No fa autocrítica sobre el paper d’ERC al govern.
Si vostè demana una mena d’autoflagel·lació pública, ERC ja no ho farà més això. Punt. Som l’únic partit que fa autocrítica en aquest país, l’únic que sotmet a discussió de les bases les seves iniciatives...
Aquesta és la gràcia d’ERC...
No. Aquest és l’element que alguns usen per intentar destruir ERC. No de dins, de fora. El senyor Mas diu que ERC ha d’escoltar la militància. Doncs a veure si reuneix la seva i els pregunta si estan d’acord que Duran sigui ministre. O si es pot fer una casa gran del catalanisme amb el senyor Duran dient que votaria no a la independència. Puig és sobiranista, Duran no i Mas no ho sap, no contesta. La casa comuna de CiU és com La masia de 1907, esquerdes per tot arreu.
¿ERC té marge dins del govern per expressar la intensitat que els demanen les bases? Perquè hi ha com un pànic al soroll...
Jo crec que hi ha d’haver soroll. Un govern fa soroll.
No és aquest el problema. El problema és que fins ara hem estat obrint armaris. Encara no portem un any de govern i hi ha hagut una etapa d’adaptació. ERC té molt clar què ha de fer al govern, i esclar que hi ha marge: els acords es negocien cada dia perquè la realitat és canviant. I hem d’anar posant temes damunt de la taula.
Per tant, l’acord d’entesa, al qual s’apel·la cada vegada que ERC posa damunt la taula un tema que no hi està inclòs, és relatiu...
Es clar que és relatiu! Departaments que no són d’ERC estan fent coses que no són a l’acord i em sembla molt bé. ERC ha fet un acord de coalició per a quatre anys. Amb CiU tampoc hauríem pogut aplicar tot el nostre programa. Les nostres prioritats van en la línia de construir una nova majoria. I l’acord té una altra voluntat molt clara: sumar-hi els que no eren nacionalistes ni independentistes. Si no, no guanyarem. El salt endavant que farem, que és superar l’estadi estatutari, és molt gran i calen noves complicitats. Cal anar més enllà dels partits i guanyar espais cada dia.
I l’acord d’entesa no encotilla les seves prioritats?
L’acord d’entesa són uns principis. A partir d’aquí, es pot fer molta feina. Estic convençut que hi ha marge i la feina l’hem de fer cada dia. No hem de perdre la intensitat. El govern és prou estable i ho ha demostrat. Això preocupava els primers mesos.
Ara és prou estable i es pot permetre el soroll...
El debat polític. El govern fa debat polític i viu les contradiccions que es puguin anar generant. Els primers mesos vam tenir una fase de construcció del govern. La legislatura anterior el president era un altre, els equips eren uns altres... Hem estat sis mesos construint i la divergència és més continguda. Ara som en una altra fase, tarannà i manera de veure les coses. ERC hi és i marca.
És a dir que ara ja pot treure la bandera espanyola de la conselleria...
Bé... Aquest és un debat... Això és com cremar fotos del rei...
Volen impulsar una nova llei de política lingüística i el PSC ja ha dit que ni parlar-ne.
Doncs hem de començar a treballar les bases. Negociar i pressionar. Escolti: nosaltres vam dir que no ens empassaríem la tercera hora de castellà i no ho hem fet. El PSC deia que la legalitat els portava a acceptar-la. Saben que han pactat amb independentistes.
Tornem al debat intern. ¿ERC es pot permetre tenir fora de l’executiva Uriel Bertran, el crític que va defensar l’esmena que va obtenir el 43% de suport a la conferència nacional?
El que és lògic és que algú que discrepa de la línia política que està portant la direcció en surti. Tinc una bona relació amb Bertran, personal i m’atreviria a dir que també política. Les seves esmenes agafen el programa d’ERC i el revolucionen en el temps. Va ser molt intel·ligent a l’hora de canalitzar aquest volem més. No qüestiona en el fons l’estratègia. Carretero plantejava una cosa diferent.
¿Ha canviat res després de l’assemblea pel que fa a les seves aspiracions de ser el candidat d’ERC a les pròximes eleccions al Parlament?
La conferència ha aprovat un full de ruta per als pròxims anys que no parla ni de persones ni d’equips. I el que toca ara és treballar conjuntament fins a les espanyoles. De cara al congrés de l’any que ve ja en parlarem. Tots.
Però vostè en té ganes?
Ara no toca obrir aquest tipus de debat. El que puc dir és que sobre això no ha canviat res després de l’assemblea.
En aquesta conferència no parlàvem d’això.
L’últim toc d’atenció de la militància els va fer canviar el sentit del vot a l’Estatut. ¿Es planteja tornar a portar al congrés la possibilitat que ERC deixi de ser un partit assembleari?
No. Aquest model encara està en fase de creixement. L’any que ve el president i el secretari general no s’escullen per congrés, sinó per sufragi universal. Tota la militància del partit podrà votar. Fins que no vegem com funciona el sistema que vam crear fa tres anys a Lleida no ho podem tornar a discutir ni plantejar.
¿Impulsarà aquesta legislatura una llei de consultes populars per convocar un referèndum l’11 de setembre del 2014?
La llei de consultes populars no fa que el referèndum sigui vinculant. A Euskadi, el lehendakari diu que hi haurà referèndum si Madrid hi està d’acord. Si no, diuen que faran una consulta popular. Al final, si assolim una majoria suficient per portar una iniciativa d’aquestes característiques el menys important és si el referèndum és vinculant o no. L’important és tenir la majoria política que impulsi a guanyar-lo.
N’hi ha prou que hi hagi una majoria parlamentària?
No. N’hi va haver el 30 de setembre del 2005 per aprovar l’Estatut, però sectors influents a Catalunya s’hi van girar en contra. Després aquests mateixos sectors se’n van anar a l’IESE a plorar perquè no teníem l’aeroport... Necessitem majoria social. Patronals, sindicats, tercer sector, món de la cultura... Tots els processos d’independència s’articulen amb majories.
Què és el que ha de demanar aquesta consulta?
No sé quina serà la pregunta. A Euskadi tenen la consulta l’any que ve i encara no ho saben. I aquí estem parlant del 2014, que jo crec que és una data aleatòria perquè té un component simbòlic... Es tracta que els catalans puguin decidir. El que ens ha de preocupar és quanta gent s’hi suma. Per guanyar una situació d’aquestes hem de resoldre els quatre grans problemes que vam tenir amb l’Estatut: el tacticisme dels partits, la falta d’una societat civil articulada, la dependència del mercat espanyol i que una gran part dels ciutadans interpreten el país pel que els arriba de Madrid.
I l’actitud de Rodríguez Zapatero?
Al principi de la legislatura, Arzalluz em va dir que Aznar era un frontó on tiraves la pilota i rebotava. Zapatero és de goma: tires la pilota, pica, però absorbeix el cop. I cau morta. Quan mirem els resultats ens adonem que ha fet el mateix que podria haver fet el PP però en alguns aspectes de forma més intel·ligent. Zapatero, de manera frívola, s’ha pensat que a Catalunya ho tenia tot guanyat perquè com que hi ha el PP...
Confia que el desastre actual de les infraestructures li passi factura?
Seria un símptoma de maduresa democràtica. Dubto que la crisi de Rodalies, que afecta un sector electoral més pròxim al PSC, els faci mal. Als canals de comunicació d’aquesta gent el debat serà Rajoy o Zapatero. A Catalunya l’oxigen que reben els socialistes ve del PP. El discurs anticatalà alimenta el PSC. Si hi hagués un acte de responsabilitat i l’actitud de Magdalena Álvarez provoqués un vot de càstig a les opcions espanyoles voldria dir que la societat catalana ha madurat. Però part de l’electorat d’aquest país no forma part del circuit del catalanisme. Els hi hem d’incorporar. És l’estratègia d’ERC.
A les eleccions municipals van intentar entrar amb força en aquests sectors i no se’n van sortir.
Això no és un laboratori d’assaig en què les fórmules són matemàtiques. La sociopolítica requereix molt temps i esforç.
Si el govern central fos del PP, ¿l’executiu català hauria demanat la dimissió de la ministra Álvarez?
No ho sé. CiU no va demanar mai la dimissió de cap ministre. Crec que un govern no l’ha de demanar, com també penso que no seria correcte que el govern espanyol demanés la dimissió d’un conseller de la Generalitat. No és la forma. És lògic que ho facin els partits. I va més enllà d’Álvarez. S’ha de visibilitzar el desastre tècnic que estem vivint. El rigor tècnic que s’aplica a altres indrets no s’aplica aquí.
Quines són les condicions d’ERC a una possible investidura de Zapatero?
El finançament. La confiança que generen és escassa. Catalunya ha de decidir sobre tots els impostos que recapta. Ara: tinc una certa prevenció que ho compleixin, o sigui que ERC no actuarà en positiu. Model bilateral i garanties que Catalunya es podrà asseure a negociar amb els ministeris. Hem de tenir un grup català potent d’esquerres perquè els 21 diputats del PSC no representen un grup català, són ostatges d’una dinàmica. La investidura ara la veig molt verda.
¿ERC no donarà suport a Zapatero si només hi ha compromisos?
No. Volem resultats a curt termini. És una qüestió de voluntat política.
