A hores d’ara, ja ha han corregut rius de tinta sobre la intervenció de Carod-Rovira al programa de TVE-1 Tengo una pregunta para usted. Amb tot, no em resisteixo a comentar-ho, perquè em sembla rellevant, no tan sols en clau de partit, pel que fa a ERC, sinó en un sentit més general. Abans que res, diré que sóc del qui pensen que el dirigent republicà ho va fer molt bé davant les càmeres, i que el risc que va córrer, de semblar massa vehement, pagava la pena si es tractava d’expressar una certa claredat davant l’agressió sistemàtica. L’encert de Carod va ser posar veu a una necessitat de resposta en un moment en què les distorsions interessades sobre què som i què volem els catalans han arribat a límits insuportables. Algunes preguntes terribles el van ajudar involuntàriament. No calia estar d’acord amb tot el que va dir Carod al plató de TVE-1 perquè allò més important va ser la seva actitud. Per davant dels arguments concrets (sempre discutibles) que va exposar, el president d’ERC va donar testimoni d’un canvi de tarannà. El públic de les Espanyes va veure que hi ha catalans que no perden ni un minut a voler quedar bé davant de tothom i que prefereixen fer una altra pedagogia del fet nacional. Encara que algun detall, com la seva afirmació habitual de ser independentista sense ser nacionalista, em va sonar absurd i sobrer, i tant o més incomprensible per a algú de Valladolid com ho pot ser per a algú de Vic.
Més enllà de l’actitud, Carod va trencar dues bombolles en sortir al programa Tengo una pregunta para usted.
La primera bombolla és territorial i té a veure amb la complexitat de la societat catalana. Resulta que molts ciutadans catalans, els qui no veuen quasi mai TV3 ni escolten ràdio en català, van tenir, fa una setmana, per primera vegada, un accés directe al conseller de la Vice-presidència, sense les recurrents mentides de certs mitjans. La paradoxa és brutal: Carod ha hagut d’anar a un espai de prime-time de TVE-1, fet des de Madrid, perquè una part de Catalunya el comencés a conèixer i escoltar amb normalitat. Em consta que aquest rebot no ha agradat gens als socialistes, que temen per la seva vinya electoral. La segona bombolla és conceptual i té a veure amb el que hom entén per política. Carod va donar una lliçó pràctica d’allò que Max Weber anomena l’ètica de la convicció. En totes les seves respostes, va prioritzar l’explicació dels seus principis ideològics, abans que les tàctiques i estratègies. Val a dir que, en això, el va ajudar molt que ningú no li preguntés per un fet tan important com la seva cohabitació governamental amb el president Montilla. En tot cas, la tele ens va mostrar Carod com un polític que sent allò que diu, i això cotitza a l’alça, sobretot quan la política pateix un gran descrèdit. Veurem com aprofita Carod aquesta nova popularitat.
original.- increïble...l'alvaro i el CR a El temps -Idees-"Carod i les Bombolles"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada