Esquerra no votarà a favor de la Llei de la Memòria Històrica

Joan Tardà, portaveu d’Esquerra al Congrés, ha explicat que Esquerra no votarà a favor de l’actual redactat del Projecte de Llei de la Memòria Històrica. Els motius pels quals Esquerra no avala el text són:

1.No compleix l’expectativa generada amb les víctimes del franquisme pel mateix Zapatero a l’anterior legislatura i en el seu debat d’investidura com a president del Govern espanyol. El compromís d’una Llei de la Memòria digna va ser una de les condicions d’Esquerra per a votar-lo.

2.Que el franquisme és il·legítim ningú ho qüestiona. No feia falta, doncs, esperar 30 anys per elaborar una Llei que el màxim que ens diu és que el franquisme va ser il·legítim. Això ja ho sap tothom amb un mínim sentit comú.

3.Si s’ha trigat 30 anys en arribar, no es pot fer una Llei a mitges. Ni els governs de Suàrez, Calvo-Sotelo, Felipe González i, evidentment, els d’Aznar amb els seus respectius socis parlamentaris no van voler elaborar mai una llei que reconegués les víctimes del franquisme i busqués una reconciliació sincera anul·lant les sentències que van condemnar a mort milers d’antifranquistes durant la Guerra Civil i una vegada aquesta va finalitzar.

4.El tràmit: Incompliment de calendari i cúmul de despropòsits. Inicialment el Govern espanyol va incomplir durant un any i mig els terminis promesos per tenir finalitzada la Llei després d’haver demanat a Esquerra i IU que no reclaméssim la creació d’una comissió parlamentària sobre la temàtica. Quan la van lliurar, la Llei no reconeixia l’anul·lació dels Sumaríssims dels tribunals franquistes que van condemnar a mort a milers d’antifranquistes fins i tot quan el Ple del Congrés havia aprovat una iniciativa parlamentària d’Esquerra de finals de setembre de 2004 que així ho reclamava i especificava que, en primera instància, hauria d’anul·lar-se el Sumaríssim contra Lluís Companys, com a icona de la repressió per motius polítics en ser afusellat per la seva condició de President de la Generalitat.

5. No anul·lar els judicis franquistes legitima els tribunals de la dictadura. Si no s’anul·len les sentències dels tribunals de la Dictadura, de facto, s’està donant carta de validesa a la justícia franquista que no va ser tal, sinó que l’únic que va ser és revenja, venjança. L’excusa de la dificultat jurídica és això, una excusa. No és vàlida ja que juristes de reconegut prestigi han avalat que sí que és possible i, a més a més, hi ha fórmules explorades en multitud de paisos amb passats dictatorials com Alemanya o Xile. És una qüestió de voluntat política.

6.Condemna a les víctimes a un via crucis judicial individual. No es reconeix l’imprescindible reconeixement de la condició jurídica de víctima. El fet que això no es contempli a la Llei condemnarà als represaliats del franquisme a haver d’anar a títol individual a reclamar als tribunals de justícia. Entre la lentitud del sistema judicial, els elevats costs de tot el procés i el caràcter dretà de molts magistrats, això suposarà un autèntic via crucis judicial i burocràtic per als represaliats del franquisme. Que 70 anys després de l’acabament de la Guerra i 30 de l’arribada del denominat període democràtic, es condemni als represaliats a passar per aquesta humiliació és un insult a les víctimes i la seva dignitat.

7.Equipara el bàndol franquista i el republicà. Tot apunta que la Llei mencionarà les víctimes de la denominada ‘violència republicana’ durant al Guerra Civil, tal i com sembla que ha introduït CiU com a condició per donar suport al text. Sembla doncs que s’oblidi que la Guerra va arribar per un cop d’estat, per un alçament militar. La sublevació la van protagonitzar els totalitaris que van decidir violentar la legalitat republicana escollida i votada democràticament pels ciutadans de l’estat. El costat franquista va tenir 40 anys per rescabalar a les seves víctimes. Aquesta llei hauria d’haver estat per a les víctimes i descendents de represaliats per la dictadura que no van tenir cap oportunitat de rehabilitat la seva memòria.