Boadella ja no pot més. Reconeix que està cansat i ha alçat els braços en senyal de rendició. Però ha decidit retirar-se amb un llegat lletraferit:Adiós Cataluña, la crònica d’una llarga i cruenta batalla amb el seu país que li ha valgut el premi Espasa d’assaig. El que se’n diu morir matant, vaja. No deixa cap canya dreta.
Segons Boadella, l’entronització del catetisme nacionalista l’ha defenestrat. Però el virus que afecta el feudalisme regional també ha afectat la ciutadania. I això li ha sabut molt més greu. La societat s’ha lliurat al sectarisme, està malalta, diu. Uns per acció, i la majoria per omissió. El que és cert, afegeix, és que tothom s’ha tornat paranoic. Tant de beure fa mal: “El nacionalisme, la democràcia i la llibertat és un còctel indigest”, assegura Boadella. “M’han insultat i marginat. Sóc un mort civil”. És per això que Boadella prefereix fotre el camp,“per no perdre el sentit de l’humor”. “No tornaré a actuar a Catalunya. La paciència té un límit”. Boadella reconeix que la causa d’aquest divorci va començar a gestar-se amb “el Messies català”, és a dir, l’expresident Jordi Pujol. La resta és la història sabuda d’un tens estira i arronsa.
Antiespanyolisme
L’autor de La torna té molt clar que és un adéu i no un fins després. “Sóc pessimista. A Catalunya hi ha un sentiment antiespanyol molt fort. Espanya ha perdut Catalunya. La secessió és irreversible”, argüeix. Curiosament, on Boadella no s’acarnissa és amb la crema de símbols monàrquics. “Coses de l’edat”.
Font: Ramon Palomeras - Avui.com
2 comentaris:
"Enemigo que huye, puente de plata"
Més que enemic, abduït per OVNIs?! Doncs en Boadella ha representat el que ha representat i molts cops l'esquerra i el cosmopolitisme oficial d'aquest país i les Espanyes l'havien utilitzat de senyera, que ha succeït? Crec que el problema és que hom hi col.labora a fer lleugerament d'enemic en amic i viceversa segons bufin els mitjans de comunicació dominadors de la opinió pública molts camins.
Publica un comentari a l'entrada