L'any Rodoreda, homenatge a l'escriptora de Mirall Trencat i La Plaça del Diamant, exilada a França en la Guerra Civil

Per tal de donar difusió a la celebració de l’Any Rodoreda, s’ha impulsat la pàgina web www.anyrodoreda.cat, que inclou una ampli ventall d’informació sobre l’escriptora i la seva obra i recull els actes organitzats per commemorar el centenari que tindran lloc arreu de Catalunya.

Biografia

Mercè Rodoreda Gurguí va néixer el 1908 al barri de Sant Gervasi, de Barcelona. Va ser la filla única d'un matrimoni atret per la literatura ipel teatre, i va viure en un ambient en el qual destacava la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, antic redactor de La Renaixença i de L'Arc de Sant Martí. Quan va complir vint anys es va casar amb el seu oncle, Joan Gurguí, un "americano" —amb només catorze anys el van enviar a l'Argentina en busca de fortuna—, i uns anys després va néixer el seu únic fill.

Va iniciar la seva carrera escrivint contes adreçats a infants en les publicacions La Publicitat, La Veu de Catalunya, Mirador... També va escriure quatre novel•les que, posteriorment, va rebutjar perquè segons la pròpia autora reflectien la seva inexperiència. Únicament va acceptar Aloma (1938), Premi Crexells 1937. Malgrat això, com a mostra de la seva exigència, la va tornar a escriure de nou i en publicà una nova versió, l'any 1969. La identificació dels personatges femenins amb les flors —especialment alhora d’anomenar els personatges— són una constant de la narrativa rodorediana.

La Guerra Civil la va portar a l’exili, on va viure a Tolosa, Llemotges,Bordeus i París. Es creu que llavors va escriure una novel•la no acabada i publicada pòstumament, Isabel i Maria. A la segona meitat dels anys 50 es va instal•lar a Ginebra.

El 1962 va publicar La plaça del Diamant, inicialment titulada Colometa, amb gran èxit de crítica i venda. Amb El carrer de les Camèlies (1966) va guanyar els premis que no va obtenir amb La plaça del Diamant, com el Sant Jordi i el de la Crítica. La va seguir, el 1967, La meva Cristina i altres contes. El 1974 publicà Mirall trencat, escrita al llarg de molts anys i que va acabar a Romanyà de la Selva, on van transcórrer els darrers anys de la seva vida. La seguiren el recull Viatges i flors i la novel•la Quanta, quanta guerra..., ambdues publicades el 1980. Va morir el mes d’abril de 1983.