Permeteu-me que reprodueixi unes consideracions que no tenim perque menystenir, menys venint d'un il.lustre docent de teoria econòmica de la UB.
Negocis i famílies barcelonines no oblidaran fàcilment aquesta catastròfica setmana de juliol de 2007. La ciutat comtal es troba a hores d'ara en plena temporada punta de turisme estival...
"LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA PRESENTAVA el mateix dimarts la seva memòria anual de l'any 2006, en què hi ha un article de l'enginyer Jordi Dolader sobre la situació energètica a Espanya i a Catalunya. En les conclusions es prega al govern de la Generalitat que "faci arribar al govern estatal el greuge que pateix Catalunya en la retribució de l'activitat de la distribució elèctrica": Catalunya aporta el 25% de tota la recaptació estatal de les tarifes elèctriques però només rep un 15% de les inversions en les xarxes elèctriques i, segons Dolader, això comporta que "la qualitat dels serveis i les capacitats de les xarxes siguin més baixes del que correspondrien". El Periódico ha batejat aquesta diferència com a "dèficit fiscal elèctric injustificable": tirant pilotes fora el diari més progovernamental ens vol fer creure que la docilitat del PSC a Madrid no hi té res a veure?
DE QUÈ HAN SERVIT TANTS MINISTRES D'INDÚSTRIA catalans? Van fer alguna cosa Piqué, Birulés, Montilla i Clos per canviar les inèrcies centralistes de REE i per obligar les empreses elèctriques a realitzar les inversions de millora i manteniment necessàries a la xarxa de Catalunya? Fa molts anys que diferents experts avisen d'aquests dèficits seculars i ara caldrà veure per quin import seran compensades les pèrdues milionàries del col·lapse elèctric d'aquests dies. Són catalans pero no ejercen: per què, per exemple, Joan Clos no ha facilitat l'entrada a Gas Natural en el capital del consorci empresarial que ha de construir el segon gasoducte entre Algèria i Espanya, quan ja hi són presents Iberdrola, Endesa i Cepsa?
LA IMATGE RESULTANT DEL COL·LAPSE ELÈCTRIC és recurrent: l'economia catalana, malgrat les estadístiques oficials sempre tan llustroses, va perdent prestigi i posicions en tots els rànquings, amb unes infraestructures obsoletes i clarament insuficients que l'allunyen cada dia que passa dels territoris més dinàmics. I mentre el país va lliscant suaument pel pendent de la decadència, una part de CiU es deleix per accedir a ministeris i ERC segueix premiant el sucursalisme del PSC a Madrid amb més poder a Catalunya.
"Vostès facin les lleis que nosaltres farem els reglaments", li van dir a un ministre espanyol al segle XIX: tota una bestreta de la sèrie britànica Sí, ministre.
EL PSC I MONTILLA, PERÒ, MARQUEN EL CAMÍ de la política catalana: un cop el nou Estatut no ha suposat cap guany de poder real per a la Generalitat, la millor plataforma per esdevenir president de la Generalitat passa per ser ministre a Madrid. Així s'entén que Duran vulgui ser-ho, és l'única manera de passar al davant del president de la Generalitat. Per això el conseller Castells fa tanta bondat i per això potser veurem Artur Mas també de ministre (potser "per controlar en Duran"?), encara que ara ho posi en qüestió; i vés a saber si Carme Chacón és ministra per a provar-la com a futur relleu de Montilla.
CIU I ERC NO S'ADONEN QUE AMB LA SEVA PASSIVITAT i falta d'entesa estan avalant l'estació final del PSC en matèria d'autogovern i que això els està fent perdre la seva raó de ser davant del seu electorat, que ja comença a abstenir-se de manera important. El problema de Catalunya és que els 47 diputats catalans encara no han fet caure cap govern a Madrid; que, tot i els col·lapses que patim, encara no hi han fet caure ni un trist ministre."
font externa.-
ENCARA NO HAN FET CAURE NI UN TRIST MINISTERI
De col·lapses i ministres
Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat
De col·lapses i ministres
Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada