Ara sí, per deformació professional, avui sí i per primer cop, doncs pertoquen més a l'àmbit particular i professional doncs és del que em guanyo les garrofes, en el blog introduiré temes que fan referència tant a l'equip, d'un Ajuntament, d'un Consell Comarcal, d'una Associació, d'una empresa...Plantejaré tres grans reptes, que nosaltres, els contribuïdors d'quest blog penso podem assumir generalment com a valors culturals des d' aquesta plataforma, probablement podria citar-ne algun de més però penso que , de moment, son més que suficients...
Hi ha una màxima que sempre m'ha acompanyat, -in english-: "THE BEST PEOPLE ON THE SHIP" quant als recursos humans d'una comunitat d'interesos, ja sigui pública o privada se refereix, pensem-hi, analitzem-ho!
Crec profundament que els principis que enumeraré afecten per les característiques intrínsecament cojunturals i simbiòtiques, tant dels RRHH com de la societat on aquests es desenvolupen o manifesten:
1.-La flexibilitat i tractament diferenciador-personalitzador dels RRHH és recomanable per fer créixer persones, equips i projectes conjuntament, al mateix ritme. La negociació “Win to Win” s’assenta cada cop més en l’àmbit dels RRHH.
2.-La formació "in company" ("in situ", a casa perque ens entenguem) i dissenyada a mida (específicament sobre el ventall de responsabilitat funcional del col.laborador) , ha d’estar orientada sempre a productivitat i ha de ser en tot moment de ràpida, real i eficient implementació.
3.-La comunicació intercultural, la diversitat i pluralitat cultural són una oportunitat pels RRHH.
Altrament, tant pel creixement productiu, viable i sostenible dels nostres municipis, associacions, comarques, projectes empresarials i projectes on hi tinguin molt a dir els equips humans, ens hem de plantejar què els recursos humans (RRHH) tenen la virtualitat d'aliniar en la mateixa visió transcendent i dins d’un projecte determinat també a les persones i els seus equips dins una relació de confiança i de compromís.
Si aquesta visió, que anomenarem trascendent no existís, no adscriuria, o ni tan sols generaria un mínim d’arrelament dels treballadors i/o col.laboradors amb les metes i reptes, realment és quan podem trobar-nos en el sí de les organitzacions (públiques o privades) problemes i moltes, moltes dificultats, dificultats com ara: falta de lideratge o de referent a l'equip, falta se seguiment i planificació reptdora de l'equip, manca de descripció competencial i funcions assignades a cada lloc de responsabilitat dins la organització, rotació de personal, desmotivació i descens de la productivitat, pèrdua de coneixement de les organitzacions, impossibilitat de gestionar el propi coneixement organitzatiu, absentisme, estrés, síndrome "burn out"…
Els recursos humans (RR.HH.) es fonamenten en la mateixa sociatat evidentment, i, per tant, les vicisituts d’ambdós -societat i RRHH- formen un tàndem indisoluble i interrelacional, de tal forma què les tendències es creuen recíprocament i cada cop més i amb més intensitat.
Altrament, no només les empreses han de ser les més competitives sinó què el ciutadà -l' administrat- és més exigent amb les seves Administracions i per tant aquest nivell de rigorositat en els equips i en els projectes és molt similar i es defineix en ratios, com ara, la qualitat en el servei, l'agilitat, la productivitat, la resolució d'incidències, la previsió... Difícil oi? Així és.
L’habilitat, per tant, de les societats en comunicar-se en entorns tant competitius i globalitzats el més ràpidament possible representarà un factor d’èxit per a les mateixes. Un altre factor decissiu, segons el meu parer, seria, com no, tenir en compte que les possibilitats reals d’entendre que la comunicació ja és intercultural, és a dir, punt aquest que planteja un esforç empàtic i proactiu continu de les societat i dels recursos humans de les seves organitzacions.
